De Junts tot és més fàcil

M'agafes de la mà
Somrius i tot sembla més fàcil

Algú crida des d'un balcó:
T'ESTIMO!
Amb els teus ulls clars em dediques cada una
de les seves lletres.

Em tornes agafar de la mà i m'assegures
entre petons
que tot anirà bé
i que quan arribi a casa
l'habitació i la jaqueta negra
conservarant la teva olor.

Tu has obert el llibre de l'amor
a la meva vida
I tots dos junts l'omplirem
amb lletres d'or
Escriurem ben gran la paraula Felicitat.

Tant lluny no estàs,
et puc sentir respirar,
i podré tocar-te quan menys t'esperis.
Puc sentir els teus passos,
la teva veu,
la teva olor i el teu riure!

Ja tornes?
Estic aquí,
esperant aquest somriure,
esperant la teva mà.
Et vull aquí al meu costat.

Aquell Infinit x 1000 farà que es pari el temps,
per viure més intensament aquest sentiment
que pensavem no existia.

Com passa el temps

I com passa el temps.
Sembla que la pluja torna a caure,
els arbres es tornen de color marró fosc aquest cop,
i el fred ens comença abraçar de nou.

Però aquesta vegada tot és diferent,
alguna cosa dins meu està cambiant,
algun motor nou s'ha engegat
dins aquest petit cor,
el fred no m'ataca com aquests últims anys.

Aquest cop,
em deixaré portar pels sentiments,
em deixaré portar pel camí de la vida,
i deixaré que tot vagi endavant,
sense parades, ni pauses,
aquest tren ja no s'escapa!

Només vull viure, ser feliç,
i fer feliç a la gent que m'estima.