I com passa el temps.
Sembla que la pluja torna a caure,
els arbres es tornen de color marró fosc aquest cop,
i el fred ens comença abraçar de nou.
Però aquesta vegada tot és diferent,
alguna cosa dins meu està cambiant,
algun motor nou s'ha engegat
dins aquest petit cor,
el fred no m'ataca com aquests últims anys.
Aquest cop,
em deixaré portar pels sentiments,
em deixaré portar pel camí de la vida,
i deixaré que tot vagi endavant,
sense parades, ni pauses,
aquest tren ja no s'escapa!
Només vull viure, ser feliç,
i fer feliç a la gent que m'estima.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada