dissabte, 23 d’agost del 2008

GLORIA ESTEFAN - HOY


Tengo marcado en el pecho,todos los días que el tiempo
no me dejó estar aquí.Tengo una fe que madura,
que va conmigo y me cura desde que te conocí.
Tengo una huella perdida entre tu sombra y la mía,
que no me deja mentir. Soy una moneda en la fuente;
tú mi deseo pendiente mis ganas de revivir.
Tengo una mañana constante y una acuarela esperando
verte pintado de azul. Tengo tu amor y tu suerte
y un caminito empinado. Tengo el mar del otro lado:
tú eres mi norte y mi sur Hoy voy a verte de nuevo
voy a envolverme en tu ropa, susúrrame en tu silencio
cuando me veas llegar. Hoy voy a verte de nuevo,
voy a alegrar tu tristeza: vamos a hacer una fiesta
pa' que este amor crezca más. Tengo una frase colgada,
entre mi boca y mi almohada, que me desnuda ante ti.
Tengo una playa y un pueblo que me acompañan de noche
cuando no estas junto a mí. Tengo una mañana constante
y una acuarela esperando verte pintado de azul.
Tengo tu amor y tu suerte y un caminito empinado.
Tengo el mar del otro lado: tú eres mi norte y mi sur.
Glòria Estefan - HOY

diumenge, 17 d’agost del 2008

ART GÒTHIC



Una mica de Gòthic no està malament!

ALGO BONITO

Quisiera escribirte algo bonito, bonito de verdad, pero se trata de despedirme, se me da muy mal. Quisiera escirbirte algo sencillo, en realidad, pero se trata de despedirme de alguien que no tuve jamás.
Y dime que difícil es intentarse olvidar de algo que nunca tuvo lugar, y que difícil es dejar de imaginar, y que difícil es intentarse alejar. Quisiera encontrar algún final que no, no sonara tan mal.
Difícil escribir algo bonito, se trata de un final, no acabaré con un te quiero, no me dio tiempo a llegar. Difícil escribir algo sencillo, en realidad, se hace algo cuesta arriba darse la vuelto y echarse a andar.
Y antes de olvidarme, y antes de alejarme, y antes de marcharme y que todo se acabe, yo solo quería haberte escrito algo bonito, algo bonito de verdad. Que difícil es intentarse alejar, quisiera encontrar algun final que no, no sonara tan mal.

Conchita. Algo bonito.

divendres, 15 d’agost del 2008

VIGILANT DEL TEMPLE...

Una creació un pèl diferent!!

dilluns, 11 d’agost del 2008

NO ENTENC PERQUÈ...



Encara no entenc el perquè, però quan es fa fosc m'entren ganes d'escriure...
Són pensaments sense importància, a vegades només per donar un simple significat a una foto que per si sola no en té, a vegades, per trencar aquest silenci, a vegades, per sorpendre'm a mi mateixa. Suposo, que són fragments que potser només llegiré jo, paraules que quedarant escrites ves a saber quants dies, però que en moments determinats m'ajuden a expressar allò que sento que no se sap perquè vol sortir de dins meu.
Ara mateix, estirada al llit, penso amb allò que he fet avui, suposo va bé valorar lo bo i lo dolent, autocriticar-se una mica no és perjudicial, sinó tot el contrari, crec que et reforça per dins.
En fi, paraules i paraules, i encara no he dit res.
Doncs avui ho deixo aquí, crec que ja he posat prous fotos i prous comentaris, més que suficients que van pels dies que no podré dedicar cap hora en el petit raconet que m'he autocreat.

LA MIRADA A LA VIDA


Fa un temps no pensava que poguéssin sortir de mi aquests pensaments, suposo que el meu Nen, el meu Jo interior m'impulsa per intentar compartir amb vosaltres aquestes sensacions. Unes sensacions que avegades és complicat de descriure en paraules.
Com més camines per la vida, més et dones conta que només tenim una oportunitat, que la vida és relativament curta, i que tenim d'aprofitar al màxim aquests petits moments, i convertir-los en felicitat i alegries, que no varem ser creats per viure en la penumbra, sinó per viure mirant sempre endavant, i pensar que demà serà millor que avui, que el dia que vindrà tornarà a sortir el sol i ens tornarà il·luminar aquest camí.
Hem de pensar que som com arbres, la primavera florim, a l'estiu vivim, a la tardor ens cauen les fulles i l'hivern intentem tornar a aixecar cap per entrar la primavera i tornar a fer flor.

LA FELICITAT!

El verdader secret de la felicitat consisteix en exigir molt d'un mateix i molt poc dels altres.
_______

La felicitat no és fer el que un creu, sinó creure en el que un fa.

dissabte, 9 d’agost del 2008

FROZEN - Madonna


Tu només veus el que els teus ulls vols que vegin.
¿Com pot la vida ser el que tu vols que sigui?
Estàs congelat
Quan el teu cor no està obert.
Et consumeix tant com tens.
Perds el temps amb odi i remordiments.
Estàs trencat.
Quan el teu cor no està obert.
Hummmmm, Si jo pogués fondre el teu cor.
Hummmmm, Mai ens separariem.
Hummmmm, Entrega't a tu mateix.
Hummmmm, tu tens la clau.
Ara no té sentit buscar al culpable.
I tu hauries de saber que jo pateixo el mateix:
Si jo et perdu.
El meu cor serà destroçat.
L'amor és un ocell que necessita volar.
Deixa que totes les ferides interiors morin.
Estàs congelat.
FRAGMENT DE LA CANÇÓ FROZEN DE MADONNA.
Per a mi la millor cançó que ha fet mai.
Com podeu veure sóc amant de la música de la Madonna.

divendres, 8 d’agost del 2008

MELANCOLIA


Estirada al sofà, veient com poc a poc m'endinso a la nit, l'entorn es torna silenciós, sols sento el soroll dels ventiladors impulsant l'aire, intentant dissimular aquesta calor que fa suar fins l'últim poru de la meva pell. Amb les finestres obertes, escoltant el soroll dels grills, sembla canten una "nana" a aquestes hores, em vaig relaxant, i el mateix relax fa que pensi amb coses que durant el dia no tinc temps de plantejar-me. Comencen a desfilar pel meu cap preguntes, que a aquestes altures ni el millor científic em sap contestar. El perquè de tot plegat.
Tinc la filosofía de "VIURE AVUI, I DEMÀ..., qui sap demà". Com a Tècnica Sanitària que sóc, cada dia veig casos rossant al final del camí de la vida, i fan que em planteji la vida d'una altre manera.
Val més així, però a vegades no hi pots fer més i t'impliques més del compte.
Des del meu punt de vista, no valorem el que tenim fins que ho perdem (bonica frase molt aplicada i demostrada cientificament). Partint d'aquesta base, estimo el meu passat i el que tinc avui, valoro i respecto els que m'envolten i intento que els meus facin el mateix.
VIU LA VIDA, INTENTA NO PENSAR GAIRE EN EL FUTUR.
VIU EL MOMENT, tot és més fàcil.

A tots els meus..., companys, amics, família, parella... NO CANVIEU MAI !! Ho sou tot per a mi, encara que avegades no ho demostri, res no tindria sentit si no forméssiu part de la meva vida.

APRENENT AMB PHOTOSHOP


Fa relativament poquet que m'he aficionat amb el programa de fotografia el PHOTOSHOP, no havia tingut l'oportunitat de conèixer el programa, fins que l'altre dia un company de feina em va ensenyar una mica el què del programa i em va explicar quatre "truquillos" per començar a practicar amb el photoshop.
Doncs és molt divertit, inclús m'han passat la direcció d'uns tutorials que van super bé per apendre, aqui us deixo el link:
http://www.photoshop-designs.com/foro/viewtopic.php?t=4212
La veritat és que estic aprenent, però et dones conta que cada dia vas fent servir més aplicacions del programa, però que n'hi ha 300 mil més. És increïble!! Pots fer lo que et dongui la gana amb les imatges.
La imatge és una creació que en realitat és de les més senzilles.

LA VIDA


La vida només pot ser compresa mirant cap a enrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant.

EXISTÈNCIA HUMANA


El secret de l'existència humana no sols és està en vida, sinó també en saber perquè es viu.

P.D.: No sóc jo!! Jejeje

Qui sóc...

La meva foto
Doncs què us puc explicar sobre mi. No m'agrada descriure'm, prefereixo mantenir-me en l'anonimat,i m'aneu coneixent poc a poc, així que ho deixaré aquí.