Estirada al sofà, veient com poc a poc m'endinso a la nit, l'entorn es torna silenciós, sols sento el soroll dels ventiladors impulsant l'aire, intentant dissimular aquesta calor que fa suar fins l'últim poru de la meva pell. Amb les finestres obertes, escoltant el soroll dels grills, sembla canten una "nana" a aquestes hores, em vaig relaxant, i el mateix relax fa que pensi amb coses que durant el dia no tinc temps de plantejar-me. Comencen a desfilar pel meu cap preguntes, que a aquestes altures ni el millor científic em sap contestar. El perquè de tot plegat.
Tinc la filosofía de "VIURE AVUI, I DEMÀ..., qui sap demà". Com a Tècnica Sanitària que sóc, cada dia veig casos rossant al final del camí de la vida, i fan que em planteji la vida d'una altre manera.
Val més així, però a vegades no hi pots fer més i t'impliques més del compte.
Des del meu punt de vista, no valorem el que tenim fins que ho perdem (bonica frase molt aplicada i demostrada cientificament). Partint d'aquesta base, estimo el meu passat i el que tinc avui, valoro i respecto els que m'envolten i intento que els meus facin el mateix.
VIU LA VIDA, INTENTA NO PENSAR GAIRE EN EL FUTUR.
VIU EL MOMENT, tot és més fàcil.
A tots els meus..., companys, amics, família, parella... NO CANVIEU MAI !! Ho sou tot per a mi, encara que avegades no ho demostri, res no tindria sentit si no forméssiu part de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada