Fa un temps no pensava que poguéssin sortir de mi aquests pensaments, suposo que el meu Nen, el meu Jo interior m'impulsa per intentar compartir amb vosaltres aquestes sensacions. Unes sensacions que avegades és complicat de descriure en paraules.
Com més camines per la vida, més et dones conta que només tenim una oportunitat, que la vida és relativament curta, i que tenim d'aprofitar al màxim aquests petits moments, i convertir-los en felicitat i alegries, que no varem ser creats per viure en la penumbra, sinó per viure mirant sempre endavant, i pensar que demà serà millor que avui, que el dia que vindrà tornarà a sortir el sol i ens tornarà il·luminar aquest camí.
Hem de pensar que som com arbres, la primavera florim, a l'estiu vivim, a la tardor ens cauen les fulles i l'hivern intentem tornar a aixecar cap per entrar la primavera i tornar a fer flor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada