Encara no entenc el perquè, però quan es fa fosc m'entren ganes d'escriure...
Són pensaments sense importància, a vegades només per donar un simple significat a una foto que per si sola no en té, a vegades, per trencar aquest silenci, a vegades, per sorpendre'm a mi mateixa. Suposo, que són fragments que potser només llegiré jo, paraules que quedarant escrites ves a saber quants dies, però que en moments determinats m'ajuden a expressar allò que sento que no se sap perquè vol sortir de dins meu.
Ara mateix, estirada al llit, penso amb allò que he fet avui, suposo va bé valorar lo bo i lo dolent, autocriticar-se una mica no és perjudicial, sinó tot el contrari, crec que et reforça per dins.
En fi, paraules i paraules, i encara no he dit res.
Doncs avui ho deixo aquí, crec que ja he posat prous fotos i prous comentaris, més que suficients que van pels dies que no podré dedicar cap hora en el petit raconet que m'he autocreat.
3 comentaris:
Hei!!!
Molt xula aquesta foto!!! Deu ni do!!!! Quan tingui un ordinador com cal a casa, ja em faràs un cursillo... (això que presumeixo de ser informàtica jejeje).
;-)
la pagina esta bé. Les fotos estan currades, pero sobra tanta reflexió.
Per cert no he trobat el teu perfil....
hola que tal.....
la foto molt xula ejejejej
ed............
Publica un comentari a l'entrada